Ai, sí hem xal.lat!!!... bé, resulta que dissabte vam canviar l'hora de sortida per fer alguna coseta "de tranquis" (aquesta era la intenció inicial, ai mare!...) L'expedició es va partir, alguns van preferir jeure i llegir i d'altres vam anar-nos-en de "passeiu"... eren gairebé les 3 quan sortíem del nostre campament a la Pleta de Llosàs, xino-xano, a veure fins on ens enfilem i fem una baixadeta, jeje... Les "tuques" de la dreta de la vall de Ballibierna feien bona pinta però requerien travessar el curs del riu i perdre alçada obligatòriament, així que ens decidim a pujar cap al fons de la vall, direcció al Cap de Llauset i al Coll dels Isards, deixant a la dreta una muralla rocosa que ens tapa l'objectiu secret del Marc: la Tuca de Ballibierna (m'encanta aquesta paraula perquè converteix un senyor 3000 en una cosa molt més inofensiva i a l'abast! :-) Anem fent (i anem suant, clar!), passem els llacs de Ballibierna i quan s'acaba la barrera a la dreta i apareix el fals cim al darrera ens va entrant el cuquet, dubtes raonables per l'hora que és, pels altres que esperen, pel cansament que ens suposarà demà al Tempestats i per les ganes de posar els peus allà dalt... No arribem al coll de Ballibierna, sinó que ens desviem abans cap al sud, girant a un altre coll ample que s'obre cap a la banda de Llauset (falten encara uns 300m de desnivell) i que enllaça amb la pala que duu al cim, que decidim emprendre... Puja seguit i l'últim tros hem de posar ganivetes perquè la neu comença a endurir-se a mesura que va tocant l'ombra... nosaltres busquem el sol i són poc més de les 6 quan deixem els esquís i fem els últims metres a peu fins a l'inici de la cresta de Ballibierna (punteta de 3.038m segons el mapa, fi del viatge!)... quin deliri!!! amb una magnífica llum de tarda i un núvol espès que no sabem si evolucionarà, ben sols en un entorn privilegiat amb vistes magnífiques i moooolt satisfets!... (la fotillo que il.lustra el gran moment és del Marc!) La neu a la baixada és dura al principi (derrapatge forçós), pesada després (quins esforços pels girs!) i més avall encara es deixa fer més o menys bé... a quarts de 8 som a les tendes de tornada, els altres deixen de patir per nosaltres i ens preparem un merescut sopar mentre el dia es va acabant... mmm! què més es pot demanar? un Tempestats per demà! però això ja ho explicat Duardu fantàsticament bé! :-) apa, nenEs... fins la propera!!! cris antillach cris[arroba]neupols.com