Bon dia a tots i totes, aprofitant la calma momentània que es respira al "zulo", us faig arribar les meves impressions del cap de setmana. Mare meva! Sembla que la muntanya ens ha donat a tots treva per a difrutar d'aquells caps de setmana màgics! Bé, ho sento Gis... Per la nostra part, i després d'haver vist i disfrutat les afotos del Marc em reafirmo, val a dir que també va ser un cap de setmana memorable. I per alguns més dur que per a d'altres... En tot cas, només dir que l'ascensió al Tempestats és d'una majestuositat total. Terreny salvatge, alpí, ferésteg, en una zona oblidada (per sort) per les masses que esquien al massís de la Maladeta des de la Renclusa. Aquest és un dels actius d'aquesta ascensió: no està massificat com el seu veí. Pel que fa a l'ascenció, val a dir que es deixa fer, sense grans patiments de pujada, amb algun flanqueig "fastigoset" amb la neu dura, i amb la traca final dels últims pendents: millor sortir d'hora per no agafar la solana; em sembla que ho vam fer la mar de bé. En aquestes pales finals, l'ambient ja és d'autèntic alpinisme: pendents de 40º - 45º, vistes a l'aresta de Tempestats-Margalida que inviten a somniar i imaginar-s'hi penjat (snif) i que no té res a envejar a qualsevol d'aquestes arestes clàssiques dels Alps, la gran paret del Vallhiverna, i, sobretot, la vista a tota l'aresta Salenques-Tempestats fins l'Aneto a vista d'ocell. Sense alè, sincerament. El meu cap no va ser capaç d'assimilar-ho tot. Dia esplèndid, per a disfrutar d'aquests instants al cim. El Pirineu, quasi als peus. I què dir del descens? Els crits de oooh, sí, oooh, sí... també es van sentir en aquesta vall. I no eren el tornaveu del Posets. Després de l'adrenalina dels primers viratges, en una neu primavera de somni, vam començar a encadenar girs a plaer per unes pales de les millors que he esquiat. A banda d'algun incident a càrrec del Josep "el Bolo", a qui li va venir de gust jugar a bitlles a mitja baixada (no vam riure, després, no...), tot va estar tenyit d'una satisfacció que es dibuixava a les cares de tots. Senzillament, perfecte. Esquís fins a les tendes, desmuntem i avall que fa baixada. Per acabar-ho d'arrodonir, bany regenerador al costat de refugi de Pescadors. Evidentment, regat a Benàs amb la tradicional cervesa de rigor. Bé ho deixo aquí. Els del Vallhiverna, ja poden començar a explicar que no van passar calor... ;-p. Per la meva part, potser que em posi a treballar, tot i que em deuen un fart d'hores... Em sembla que després us explicaré el procés d'instal·lació d'un motor de bases de dades DB2 en un sistema Linux. Apassionant, us ho asseguro. No us ve de gust? Apa, salut i muntanya! eduard [arroba]