Des de la boca nord del túnel de Chamonix-Montblanc (cota 1270), atès que el telefèric està tancat. Això no és una mala notícia, ja que tindrem el refugi i el cim sense aglomeracions, i a més ens permetrà davallar fins a la cota 1800 amb els esquís als peus. L’ascensió fins a la cota 1800 per un bonic bosc de Làrix i Pícees (coníferes dels alps). La 1ª part seguint la riba dreta del riu que davalla dels Pelerins fins a la cota 1600, des d’on en suau flanqueig ascendent s’hi arriba a l’estació intermitja del telefèric antic. A la cota 1800 calcem grampons fins a la 2200. Des d’aquí, ja amb esquís, obrint traça la 1ª part; han caigut 20 cm de neu nova per sobre dels 2300 el dia abans; fa dues setmanes varen caure 2mts. A partir de la Jonction col·laboraran en les tasques dos amics italians de l’Alta Valtellina, Camillo i Sabrina, grans esquiadors alpinistes de la colla d’en Meraldi. Al refugi ambient familiar. Només som 20, quasi tots italians. Nosaltres els únics catalans. A quarts de tres calcem els esquís camí del Montblanc i abans de les 7 ja som al Vallot. Aquí carreguem a l’esquena els esquís per carenejar l’aresta de les Bosses. Quin desconsol veure que som els únics que els pugem. Del cim fem una 1ª part del descens, fins al Grand Plateau, que tot i no ser molt difícil, semblant a l’Estasen de l’Aneto, és de gran compromís i molta perillositat. S’ha d’haver estudiat molt l’itinerari de davallada durant l’ascens, i no volem des d’aquestes línies que la gent s’aventuri creient que es tracta de una via normal d’esquí tot i tractar-se d’una gran clàssica als Alps. S’han de travessar moltes esquerdes, algunes amb ponts poc consistents en schuss, i flanquejar per de sota molts “seracs” amenaçadors. A més nosaltres vàrem trobar unes condicions de neu canviant, a on s’alternaven la neu dura i ventada amb el verglas característic de les geleres, però també hi sovintejava una bona neu pols verge fonda. Es bo de confirmar les seves condicions a la “Maison de la Montagne” de Chamonix i al Refugi abans de emprendre l’itinerari. Un cop arribats al Grand Plateau, el descens fins al refugi per una increïble neu pols d’aquelles que no se n’obliden mai. A Grands Mulets, vàrem fer nit per emprendre la davallada final a Chamonix, amb risc d’allaus al flanqueig de sota l’Aiguille de Midi, amb les garanties que ofereix un bon reglaç nocturn. La davallada final per neu dura i primavera, amb esquís fins a la cota 1800, tot i aprofitant una llengua de neu d’una antiga allau. Desnivell total d’ascens, 1800 el 1er dia, i 1800 el 2on. Desnivell del descens 3800, 3010 amb esquís als peus. Ascensió per Xavier Tarré i Freixas de la Unió Excursionista Sant Joan de les Abadesses i Gil d’Asprer Hernández de Lorenzo del CEC, tots dos del Taga Team Gil d'Asprer. Fotos: Xavier Tarré i Gil d’Asprer.