Balaitús... (malgrat tot!!) bip, bip!! bip, bip!! bip, bip!!... - mmm... Ramooon! - mmm??? - les tres. - ...plou? Doncs sí que plou, suficient com per a donar mitja volta al llit (llit?) i seguir dormint. Les tendes (les d?acampar) són al cotxe. Tal i com està el panorama a l?arribar a Arrens, plou a dojo, és clar que no podem pujar a dormir on volem. Així que cal buscar aixopluc. Ens les prometem felices pensant que en trobarem a qualsevol ?gîte d?etape?. Ens estem dues hores de rellotge voltant pels pobles de la zona. Recorrem totes les ?gîtes? i càmpings (per a llogar algun ?bungalow?) i ens mullem mentre ens van dient que no arreu. Tot és ple. Potser hi ha molta gent com nosaltres que ha arribat abans. Fins i tot ens mirem tots els porxos que trobem. Ja intuïm el bivac urbà. Encara que també queda l?opció de provar sort a algun hostal o hotelet. Al poble d?Aucun n?hi ha un que, donades les circumstàncies, ens soluciona el problema. Té piscina climatitzada i tot , però no portem banyador... bip, bip!! bip, bip!! bip, bip!!... - mmm... Ramooon! - mmm??? - les quatre. - ...plou? Doncs ja no plou, i es veu algun estel, suficient com per a aixecar-se i esmorzar la coca de Pont de Suert i el Colacao-Energy. Esquís a la motxilla i frontal al cap ens posem en marxa a les 05:20h des de la Maison du Parc 1470m; més amunt del Barrage du Tech. 1674m ens separen del cim que volem assolir si les previsions meteorològiques s?acompleixen, que sembla que sí. Ja fa estona que la llum natural ens acompanya quan, a les 06:50h, arribem al Refugi Ledormeur 1917m. És ple i encara no ha sortit ningú; tot just s?estiren la mandra des del sac. Els núvols es van obrint; la neu comença al peu del refugi. Això ens engresca força i després d?un glop seguim el nostre camí. Ens toca obrir traça. El primer pendent és descoratjador, la neu està molt humida i se?n va avall. Sort que més amunt, quan entrem a la Glacera de les Neus, la qualitat millora. Com si anéssim moguts pel mateix engranatge guanyem alçada de forma constant i solidària. Aviat arribem a la frontera entre l?ombra i el sol, moment que aprofitem per assaborir visualment la glacera mentre li donem una alegria a les cames i als pulmons en forma de descans. La xocolata, les barretes energètiques i el torró passen de mans a mans i cap a la gola. Fins i tot una excel·lent botifarra de la Font de la Guatlla, exquisides menges regades amb un excel·lent caldo de la comarca del Tang (de llimona o de taronja). Les minses boires s?esvaeixen i ens deixen veure a l?oest el circ que tanca la glacera, i les canals i corredors que pugen a l?aresta. Una intensa traça ?Mansane? ens deixa a sota d?aquest circ i és aquí on una estranya força desintegradora fa que aquell bloc uniforme s?atomitzi en múltiples i variades opcions d?inclinació i direcció del camí escollit. No obstant això la nostra voluntat fa que, novament i com un sol home, fem junts el camí acanalat que, amb grampons i piolet, durant 120m i amb uns 55º d?inclinació ens menarà al cim del Balaitús 3144m, quan farà sis hores que haurem començat l?ascensió. Dalt del cim estant s?albira l?horitzó blanc, divers i majestuós, barrejat amb els núvols que no han gosat trencar l?harmonia del moment. Mentre per la veïna carena dels Frondella s?hi passegen uns quants alpinistes, d?altres arriben a fer-nos companyia després de recórrer el nostre camí. Una sensació de joia omple l?espai que el cansament va deixant lliure. No ens ho pensàvem pas aquesta matinada que ens aniria tan bé, malgrat el temps i el desnivell. La muntanya ens ha recompensat el nostre esforç. Quan tornem a ser al peu del cim i ens calcem els esquís és força tard i el sol ha transformat molt, massa, la neu. El descens no és gens elegant però sí que és prou ràpid. Hem d?anar amb compte amb les allaus que nosaltres mateixos anem provocant. Aprofitant al màxim les llengües de neu aconseguim arribar esquiant més avall del refugi. Abans de carregar els esquís a la motxilla allarguem la paradeta per a menjar i beure aigua fins a més no poder. Al cim ja l?havíem acabada tots, de la calor que fa. Encara caminarem uns tres quarts d?hora per tornar a la Maison du Parc. 22 i 23 de maig, 2004 Balaitús per la Glacera de les Neus. César Martínez, Dani Rial, Edesio Vidal, Marc Jordà, Pablo Huerres, Ramon G. Aymamí.